Maçanella o Massanella és una possessió mallorquina situada en els actuals
municipis d'Escorca, Selva i Mancor de la Vall; ocupa més del 50% d'aquest darrer terme municipal,
on se situen les cases de la possessió.
A l'edat mitjana esdevingué un nucli significatiu de població:
el 1358, aportava 18 homes d'armes i a partir de 1392 es fixà que el consell de la Universitat de
Selva (terme al qual pertanyia) havia de comptar amb dos representants de Massanella. Tanmateix,
el seu desenvolupament urbà es frustrà a causa de l'adquisició sistemàtica de totes les propietats
que la conformaven per part de la família Descatlar, que arribaria a acumular 6/5 parts del territori,
i així esdevengué una possessió més de l'illa.
Així i tot, la possessió seria posteriorment parcel·lada en grans finques i bona part de les cases de
les possessions de cada porció es concentrarien en el mateix punt on se situava el nucli original,
conservant així l'aspecte d'un petit llogaret. L'antiga possessió de Massanella actualment està
formada per les cases de Massanella, els Rafals, Can Bajoca, Son Abrí, Son Maga, Son Catlar,
l'Hort, la Capelleta i Son Picó.
L'Alqueria de Massanella té una història fascinant que es remunta a l'Edat Mitjana.
Durant els segles XIV al XVI, l' alqueria va ser un centre important per a la ramaderia ovina i
les pastures d' hivern. Els contractes d'arrendament d'aquests temps mostren com es gestionaven les
terres i el bestiar
L 'Alqueria de Massanella té una història interessant i rica a Mallorca. Originalment, una alqueria és
una petita explotació agrícola o una granja a l'illa... L'Alqueria de Massanella s'esmenta en documents
històrics des de l'Edat Mitjana, quan Mallorca estava sota domini musulmà. Durant aquest temps, les
alqueries van ser fonamentals per a l'economia local, proporcionant aliments i altres recursos a
la població...
Als segles XIV al XVI, l'Alqueria de Massanella va ser una propietat senyorial que s'arrendava per a la
cria d'ovelles i el pasturatge de bestiar ... Els contractes d'arrendament d'aquests temps mostren com es
gestionaven les terres i els animals...
A més, l'alqueria és coneguda pel seu aqüeducte autòcton, conegut com la Canaleta de Massanella.
Construït al segle XVIII per Montserrat Fontanet, aquest aqüeducte de quatre arcs de mig punt transportava
aigua des de la Font del Prat fins a les cases i camps de l' alqueria. Aquest enginyós sistema va ser
crucial per al desenvolupament agrícola de la regió.
La serra de Tramuntana està trufada d'obres civils ressenyables, intervencions
humanes en aquests paratges únics Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco que han fet més fàcil
la vida de les diferents comunitats amb el pas del temps. L'han fet més fàcil o simplement la
han fet possible. Un exemple paradigmàtic d'això és la Canaleta de Mancor de la Vall,
«un redol ben guapo i tranquil per a fer-hi una passetjada, millor entre setmana perquè els caps de
setmana està ple de gent».
La recomanació gens baldia prové de l'estudiós dels sabers populars i interessat en el patrimoni
històric i cultural de Mallorca Pep Pons Mascaró, a qui ja recorrem en un anterior article
a Ultima Hora per conèixer el llegat dels rellotges de sol a les possessions de l'Illa. En tota la
Canaleta de Mancor destaca una sort d'aqüeducte autòcton en plena muntanya mallorquina.
Amb diversos segles d'història, la seva és d'allò més curiosa i particular, i avui serveix de ruta als
nombrosos excursionistes que recorren a diari el trajecte entre Mancor i la Font del Prat.
La periodista Elena Ballestero va publicar en aquest mateix diari que la també coneguda com a
Canaleta de Massanella va ser construïda per Monserrat Fontanet per transportar l'aigua des de la Font
del Prat fins a les cases de Massanella. A través dels seus onze quilòmetres de longitud voreja impressionants
barrancs, i fa una dècada l'Ajuntament de Mancor es va veure obligat a tancar el seu accés de forma temporal,
atès que les fortes pluges hivernals havien fet cedir part del paviment.
La Canaleta és emblemàtica per ser una de les obres d'enginyeria tradicional més importants de la Serra.
Que la solució a la manca d'aigua es trobava a la font del Prat feia temps que se sabia. Sense
això, vaig esperar fins a mitjans del segle XVIII per dur a terme la desitjada obra gràcies al
empenta i la tossuderia del majoral de la finca, Montserrat Fontanet. Perquè el recurs vital per a la vida
pogués arribar a les boques i els camps sedients va ser necessària la construcció d' un aqüeducte de quatre
arcs de mig punt, coneguts popularment com els Arcs d'en Fontanet.
Montserrat Fontanet era en veritat Jacint Josep Fontanet, conegut popularment com el porqueret de
Massanella, que fa alguns anys va ser nomenat primer fill adoptiu de Mancor. Originari de Lloret e
fill il·lustre del mateix, va passar tota la seva vida entre aquests paratges impressionants. Mai va tenir descendència,
i la seva història és ben coneguda i volguda a tot el poble que, a més, li va concedir un dels carrers
més pròximes al camp de futbol.
Es creu que al voltant de l' any 1750 va acabar d' edificar-se l' aqüeducte que va permetre l' arribada del
aigua a la possessió. La construcció està protegida mitjançant la figura legal de Bé d' Interès
Cultural (BIC). Avui dia la ruta de la Canaleta de Massanella des de Mancor és una de les rutes
excursionistes més populars de Mallorca. Es tracta d'un recorregut circular que en la seva major part
coincideix amb el traçat de l' antiga canalització d' aigua. Els que l'han recorregut, com Pons,
ressenyen la seva espectacularitat. També assenyalen que el tram que discorre per sobre del rec no
resulta apte per a persones amb vertigen.
L'alqueria de Biniarroi ja apareix documentada al llibre del Repartiment de Mallorca.
Després de diversos traspassos, el 1398 fou comprada de Pere Mateu, fill de Bernat Mateu, tots dos
biniarroiers, la família dels quals el va retenir fins al 1657, quan fou subhastat per deutes i
el comprà Mateu Amengual, un mercader. El 1721 era propietat de Magí Carbonell, inquer, net de Mateu
Amengual.
El despoblament del llogaret comença el 24 de març de 1721, quan les aigües subterrànies emergiren de
sobte en gran abundància i reblaniren els estrats argilosos sobre els quals estaven construïdes les
cases del poble i les marjades dels horts pròxims a la font de Biniarroi. Moltes cases i marjades
s'esbucaren; amb el moviment de terres, arbres i roques canviaren de lloc. Molts d'habitants fugiren per
no tornar-hi mai més. Posteriorment hi hagué fenòmens semblants, els anys 1814, 1816, 1857 i 1943.
Malgrat tot, dia 11 de març de 1819 els habitants de Biniarroi, Pere Marcú Nadal, regidor de Selva,
Sebastià Mates, Antoni Pol, Bartomeu Alorda, Pere Alorda, Catalina Macip (viuda, en nom propi i del seu
net Maties Mateu), i Bernat Mateu, feren escriptura publica davant el notari d'Inca per demanar formalment
autorització per construir un oratori públic en terrenys que cedia el referit regidor Pere Marcú; oratori
que es construí després i es dedicà a Santa Llucia.
Cap a 1928 hi havia nou cases habitades: can Cabà, Son Nadal, ca sa Xorca, can Ros, can Pau Carro,
Son Patró, can Patró, can Llobera i can Biel de na Coloma. Dues cases més, can Silis i can Xesc, ja estaven
deshabitades. Prop de l'antiga entrada del llogaret s'hi troba la font del mateix nom. Els habitants del
llogaret eren petits propietaris que treballaven la terra, principalment cereal i olives. A més a més,
tots tenien un petit hort particular.
Hi havia un petit oratori, que feia la funció d'església, dedicat a Sant Vicent Ferrer, patró del llogaret,
la qual cosa fa pensar en un canvi de titularitat. El 1939 va romandre totalment desmantellat; se'n varen
dur a Santa Llúcia fins i tot les teules de l'oratori. Ja feia molts d'anys que no hi deien missa i els
feligresos havien d'oir-la a Mancor de la Vall. Després d'un despoblament total, al qual contribuí un
nou despreniment el 1943 d'una part de les terres de la zona que arrasà part dels cultius i del bosc,
el 1970 s'hi han restaurat cases d'estiuada i segona residència.
BINIARROI
Biniarroi és un petit nucli de població conegut com a llogaret , ubicat al municipi de Mancor de la Vall
a la a la serra de tramuntana de Mallorca . La seva història es remunta al segle XIII, quan apareix
documentat per primera vegada...
El nom "Biniarroi" prové de l'àrab "Benir ar roj", que significa "Fills del Pastor". Durant l'Edat Mitjana,
Biniarroi era una de les quatre alqueries que conformaven Mancor de la Vall. Al llarg dels segles, el
llogaret va patir diversos desafiaments, incloent-hi epidèmies de pesta al segle XVII i corriments de
terres el 1721, 1816 i 1857, que van afectar greument la població i la infraestructura...
Malgrat aquests desafiaments, algunes cases de Biniarroi han perdurat fins avui, com Ca'n Llobera,
Son Patró, Ca Sa Xorca, entre d'altres...
Actualment, Biniarroi és considerat un lloc d' interès paisatgístic i cultural, i s' estan duent a terme
sforços per a la seva restauració i conservació...
Biniarroi al llarg de la història
Edat Mitjana: Forma Biniarroi, com molts altres llogarets a Mallorca, va ser influenciat per la cultura
musulmana. Després de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I el 1229, les terres van ser repartides
entre els nobles i ordres militars. Biniarroi formava part dels repartiments.
Segle XVII:
Durant el segle XVII, Biniarroi, igual que la resta de Mallorca, va patir els estralls de
la pesta bubònica. Molts pobles i llogarets van veure deu la seva població, cosa que va afectar greument
l'economia local. Tanmateix, les terres de Biniarroi continuaran sent treballades, especialment per a
l'agricultura i la cria de bestiar.
Segles XVIII i XIX:
Biniarro Biniarroi va experimentar diversos desastres naturals, com es va esmentar
abans, amb corriments de terres que van causar grans danys. Malgrat aquests desafiaments, la comunitat
va continuar residint, reconstruint i mantenint la seva activitat agrícola.
Segle XX:
Van fer Al segle XX, moltes de les antigues cases i finques de Biniarroi van començar a ser
restaurades. El llogaret es va convertir en una destinació turística gràcies al seu encant rural i els
seus paisatges impressionants. L'economia local es va beneficiar del turisme, però també es van fer
esforços per preservar l'autenticitat i el patrimoni històric del lloc.
Cultura i tradicions
Biniarroi, tot i que petit, conserva algunes tradicions i celebracions locals. Aquestes inclouen
festivitats religioses, fires agrícoles i esdeveniments culturals que reflecteixen la història i la
vida rural de Mallorca. Les cases històriques, com Ca'n Llobera i Son Patró, sovint són punts focals
d'aquestes celebracions.
Avui dia, Biniarroi és conegut per la seva tranquil·litat i bellesa natural, atraient aquells que busquen
una experiència més autèntica i menys turística de Mallorca. La combinació de la seva rica història i
el seu entorn pintoresc el converteix en un lloc especial a l'illa.
Biniatzent és una de les alqueries que formen el municipi de Mancor de la Vall.
El seu nom és d'origen àrab, encara que no descifrat. També fou entregada al Paborde de Tarragona.
Al febrer de 1241 apareix escrit Benizen. El procurador del dit Paborde, Bernat de Sagristà estableix
a Bertan i a la seva dona Pereta les cases i algorfa de dita possessió.
L'any 1367 apareix com a propietari Gerald Pons. El 26 de gener de 1457 el seu propietari és Jaume Collç
i en dit dia ho ven a Bernat Reus, que habitava a la Parròquia d'Algaida. Aquesta Familia ha retingut
una part de Biniatzent fins passat la meitat del segle actual.
L'any 1560 és dels hereus de Blai Reus que morí intestat. A causa d'aquesta mort sense deixar hereu, es
dividí en dues parts iguals entre els seus fills Bartomeu i Jaume, d'aleshores ençà es coneixen l'una com
Biniatzent d'Alt i l'altra com Biniatzent de Baix.
Història de Biniatzent
Biniatzent es troba al municipi de Mancor de la Vall Sierra de a la serra de tramuntana de Mallorca.
La seva història es remunta a l'època islàmica, i el seu nom té origen àrab, tot i que no està
completament desxifrat ...
Breu història de Biniatzent
1. Edat Mitjana Biniatzent: Biniatzent apareix documentat per primera vegada el 1241 com a "Benizen" i va
ser lliurat al Paborde de Tarragona. El 1367, Gerald Pons apareix com a propietari.
2. Segle XV : El 1457, Jaume Coll va vendre Biniatzent a Bernat Reus. La família Reus va romandre part de
Biniatzent fins a mitjans del segle XX.
3. Segle XVI : El 1560, després de la mort sense hereus de Blai Reus, la propietat es va dividir en dues
parts: Biniatzent d'Alt i Biniatzent de Baix...
4. Segle XIX : Durant aquest segle, Biniatzent, igual que la resta d'Espanya, va experimentar un creixement
demogràfic i econòmic, amb el cultiu d'oliveres sent una de les activitats més productives...
Aspectes Culturals i Arquitectònics
Biniatzent conserva algunes cases històriques i edificacions que reflecteixen la seva rica història. Tot i que
és un lloc petit, continua sent un destí d'interès cultural i paisatgístic a Mallorca.