Les Paraules del Temps: Coverbos, Refranys Frases Cèlebres i Glosses
Exploració de la saviesa ancestral i la tradició cultural mallorquina
🗣️ Coverbos (Cultura Popular Mallorquina)
El terme coverbo prové de la variant dialectal de les Illes Balears (especialment Mallorca) i té diversos significats arrelats en la conversa i el folklore.
En el seu significat més habitual, es refereix a una xerrada lleugera, una conversa informal o anècdota (xerradissa). No obstant això, en plural, coverbos també pot significar paraules supèrflues o excuses ("no em venguis amb coverbos").
Altres Significats i Usos:
- Paraules Supèrflues / Circumloquis: En plural, fa referència a paraules innecessàries o voltes que es donen a una qüestió.
- Conversa Inusual: També pot referir-se a una discussió o una conversa que pren un caire inusual o agraït.
- Superstició / Averany (Folklore): Un coverbo és la creença que certes paraules escoltades per casualitat en nits concretes (com Sant Joan) són oracles que prediuen la fortuna.
Origen: Llatí converbium ("conversa").
🎶 La Glosa (Tradició Poètica i Musical)
El terme glosa es refereix generalment a un comentari, explicació o improvisació sobre un text o tema.
Glosa en Literatura i Poesia:
En el sentit tradicional, és una anotació marginal que aclareix un mot (com les "Glosas Emilianes"). En la literatura catalana, és una forma poètica popular que desenvolupa una estrofa breu inicial anomenada peu o capçalera.
Glosa a la Cultura Popular (Illes Balears):
En aquest context, la glosa és un gènere de poesia improvisada i cantada (glosat), sovint amb un toc humorístic o satíric, interpretat sobre una melodia tradicional.
Aquesta pràctica esdevé un duel dialèctic ("batalla de paraules") entre els glosadors o glosadores, on competeixen per demostrar la seva agilitat mental i habilitat improvisadora. És una tradició similar a altres formes de poesia cantada i improvisada arreu del món.
Glossadors de Mancor de la vall
📝 Refrany (Saviesa Popular)
Un refrany és una frase breu i popular que expressa un consell, una sentència moral o una observació basada en l'experiència o el sentit comú.
Les seves característiques essencials són:
- Brevetat i Memòria: Són frases curtes, fàcils de recordar.
- Anonimat: El seu autor és desconegut; es transmeten oralment com a part de la **saviesa popular**.
- Intenció Didàctica: Tenen una funció educativa, ja que ensenyen una lliçó o reflecteixen una veritat acceptada.
Per ser més efectius i memorables, els refranys sovint fan ús de metàfores, rimes o jocs de paraules.
📜 Frases Cèlebres (Autoria Concreta)
El concepte de frase cèlebre es diferencia del refrany, ja que fa referència a una expressió curta que ha adquirit gran popularitat no per ser anònima, sinó per ser l'obra d'una persona concreta (filòsof, polític, escriptor, etc.).
Aquestes frases sovint encapsulen una idea complexa, un principi filosòfic, o defineixen un moment històric. Les seves característiques principals són:
- Autoria coneguda: Se'n sap l'autor (per exemple, Sòcrates, Einstein, Shakespeare).
- Context: Sovint lligades a un discurs, una obra de teatre o un esdeveniment històric.
- Transcendència: Han transcendit el seu temps i són citades per la seva rellevància universal.
🛖 Ranxo carboner (la sitja)
"El Ranxo Carboner a Mallorca (especialment a la Serra de Tramuntana) és un concepte que uneix la geografia, el treball
forestal i la gastronomia de supervivència.
A diferència del terme "ranxo" com a plat de menjar , en el context dels carboners, la paraula té un significat
més ampli i físic.."
1. Què era el Ranxo Carboner?
A l'argot dels boscos de Mallorca, el ranxo era l'àrea d'explotació on hi treballava una colla de carboners.
No era només un lloc, sinó una unitat de vida i producció que incloïa:
- La Sitja: El cercle de pedra i terra on s'apilava la llenya d'alzina per cremar-la lentament i produir el carbó vegetal..
- La Barraca: Una construcció circular de pedra en sec i teulada amb càrritx (una planta local) on vivia el carboner i, de vegades, la família durant tota la temporada (d'octubre a maig).
- El Forn de Pa: En ranxos més grans o estables, construïen petits forns de pedra per no haver de baixar al poble a menjar.
🐂 Monòleg Es Bous no em fan por (Guillem Català Morro)
CATALÀ MORRO, GillLLEM (Lloseta 1898 - 1975) Actor i glosador. De moltjove serví a casa del metge Manuel Badia, a Sóller, on s'inicià en el món teatral. El 1919, tomà a Lloseta, posà botiga de sabater i organitzà una companyia teatral que representà obres costumistes arreu de Mallorca. Escriví, per esser recitats davant del públic, glosats de fets succeïts i de circumstàncies, com Es quintos des trenta-set, Sa mort d'en Carraialà, Sa vida des Pastor i Sa casada des ropits, entre molts altres. També fou autor de monòlegs glosats per esser escenificats, com Es bous a mi no emfan por, Si jo era milionari i És sa curra des cantó, que el feren molt popular. En morir el seu fill, el 1947, abandonà l'activitat artística. El 1955, tomà a escriure per glosar la mort del ciclista Francesc Alomar Florit. Passà els últims anys de la seva vida en la indigència.
El glosat de mes èxit fou Es bous a mi no em fan por (Saló Novedades de Lloseta, 11 de desembre de 1938), en vers, en què un actor vestit de joneguer s'enorgulleix de la seva valentia i quan sent els bramuls d'un bou es fa por i s'acovardeix. Un altre és Si jo era millonari! (Teatre Principal d'Inca, 1933), també en vers, en què el protagonista, en Perico, que sempre compta amb els dits, explica el bon viure que faria si fos milionari.